| “Aigua-marina”, d’Àncores i estrelles (1936) |
|
Voldria, ni molt ni poc: ésser lliure com una ala, i no mudar-me del lloc platejat d’aquesta cala; i encendre el foc del pensament que vibra, i llegir només un llibre antic, sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem, quan la mort ens cridi al tàlem: creure en la fusta del rem, i en la fusta de l’escàlem.
I fer tot el que fem, oberts de cor i de parpelles, i amb tots els cinc sentits; sense la por de jeure avergonyits quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament rosa i espina; i estimar aquest moment, i aquesta mica de vent, i el teu amor, transparent com una aigua-marina. |
En aquest poema de Josep Maria de Sagarra,el seu tema principal és el futur, les pors que aquest comporta, el poder tenir llibertat.
algunes de les figueres retòriques que trobem són:
ésser lliure com una ala- comparació
sense dubte, ni enveja, ni enemic- polisíndeton
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent, -anàfora
i el teu amor, transparent
encendre el foc
del pensament que vibra, - metàfora
llegir només un llibre -personificació
antic,
rosa i espina; -antítesi
i el teu amor, transparent- metàfora
com una aigua-marina. – comparació
Métrica: versos heptasílabs encara que algun desentona, és a dir que és un vers lliure.
Rima: consonant
