Josep Maria de Sagarra

sagarra2

 

 

 

Josep Maria de Sagarra:

“Aigua-marina”, d’Àncores i estrelles (1936)
 

Voldria, ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala,

i no mudar-me del lloc

platejat d’aquesta cala;

i encendre el foc

del pensament que vibra,

i llegir només un llibre

antic,

sense dubte, ni enveja, ni enemic.

 

I no saber on anirem,

quan la mort ens cridi al tàlem:

creure en la fusta del rem,

i en la fusta de l’escàlem.

 

I fer tot el que fem,

oberts de cor i de parpelles,

i amb tots els cinc sentits;

sense la por de jeure avergonyits

quan surtin les estrelles.

 

Comprendre indistintament

rosa i espina;

i estimar aquest moment,

i aquesta mica de vent,

i el teu amor, transparent

com una aigua-marina.

 

 

 

En aquest poema de Josep Maria de Sagarra,el seu tema principal és el futur, les pors que aquest comporta, el poder tenir llibertat.

 

algunes de les figueres retòriques que trobem són:

ésser lliure com una ala- comparació

sense dubte, ni enveja, ni enemic- polisíndeton

 

i estimar aquest moment,

i aquesta mica de vent,       -anàfora

i el teu amor, transparent

 

encendre el foc

del pensament que vibra,   metàfora

 

llegir només un llibre    personificació

antic,  

 

rosa i espina;  antítesi

i el teu amor, transparent– metàfora

com una aigua-marina. – comparació

 

Métrica: versos heptasílabs encara que algun desentona, és a dir que és un vers lliure.

Rima: consonant

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s




A %d blogueros les gusta esto: