JVFoix

jvfoix

Biografia de l’autor


Josep Vicenç Foix va néixer el 28 de gener de 1893 a Sarrià, i era fill d’un dels pastissers més important de la seva localitat . Va iniciar els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, però els va abandonar al segon curs per continuar el negoci de la pastisseria familiar alhora que iniciava el seu interès per la lectura de clàssics com els autors Lord Byron, Dante Alighieri o Charles Baudelaire.
L’any 1916 va iniciar la seva coŀlaboració amb la publicació La revista, de la qual després va ser-ne el redactor, al costat de Joaquim Folguera i hi va publicar els seus primers poemes. Va ser també l’animador de la revista sarrianenca La consola (1919-1920), on hi va escriure algun caŀligrama. Va ser redactor de L’amic de les arts (1926-1928 ) de Sitges, i de Quaderns de Poesia (1935-1936), on figuren els seus principals textos teòrics sobre l’avantguarda. Va ser amic de Dalí, Miró, Éluard i García Lorca. En finalitzar la guerra civil espanyola va retornar al negoci familiar, deixant a un costat per un temps les seves inquietuds artístiques. També es va dedicar a recopilar la seva obra poètica i va continuar donant suport als joves artistes d’avantguarda, entre ells Joan Brossa .
El 25 de maig de 1962 es va convertir en membre de l’Institut d’Estudis Catalans. La seva obra va adquirir més popularitat arran de la musicalització del seu poema “És quan dormo que hi veig clar” per part del cantautor Joan Manuel Serrat.
L’any 1961 va rebre el Premi Lletra d’Or per la seva obra de 1960 Onze Nadals i un Cap d’Any i el 1985 el Premi de la Crítica de poesia catalana per Cròniques de l’ultrason. Al llarg de la seva vida va rebre diverses distincions, entre les quals destaquen el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1973), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1981) i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1984). Aquell mateix any, el Parlament de Catalunya el va proposar per al Premi Nobel de Literatura.
La seva obra consta bàsicament de poemes però també hi trobem diversos articles periodístics:

Poesia
• 1936: Sol i de dol
• 1949: Les irreals omegues
• 1953: On he deixat les claus?
• 1960: Onze Nadals i un Cap d’Any
• 1964: Desa aquests llibres al calaix de baix
• 1974: Obres completes I, poesia 1971-1973
• 1985: Cròniques de l’ultrason

Articles periodístics
• 1969: Els lloms transparents
• 1971: Mots i maons, o a cascú el seu
• 1985: Obres completes III, articles 1921-1936

 

Poema

J. V. Foix:

“És quan dormo que hi veig clar”, d’On he deixat les claus… (1953)
 

És quan plou que ballo sol

vestit d’algues, or i escata;

hi ha un pany de mar al revolt

i un tros de cel escarlata;

un ocell fa un giravolt

i treu branques una mata,

el casalot del pirata

és un ample gira-sol.

És quan plou que ballo sol

vestit d’algues, or i escata.

 

És quan ric que em veig gepic

al bassal de sota l’era,

em vesteixo d’home antic

i empaito la masovera,

i entre pineda i garric

planto la meva bandera;

amb una agulla saquera

mato el monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

al bassal de sota l’era.

 

És quan dormo que hi veig clar,

foll d’una dolça metzina;

amb perles a cada mà

visc al cor d’una petxina;

só la font del comellar

i el jaç de la salvatgina,

-o la lluna que s’afina

en morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar,

foll d’una dolça metzina.

 

 

Pany: porció plana i llisa

Casalot:casa gran i vella, en ruïnes

Gepic: geperut

Metzina: verí

Comellar: vall glacial

Jaç: lloc per sentar-s’hi

 

 

 

 
 

 Localitzem aquest poema en la obra de Josep Vicenç Foix “D’on he deixat les claus… » a l’any 1953 i de corrent i moviment noucentista. En aquest poema l’autor reflexiona d’una manera personal i original la seva identitat, la solitud i la necessitat d’imposar la raó damunt la bogeria, sense abandonar la imaginació.

 

En el vers “és quan dormo que hi veig clar”, JVFoix,  es refereix a “l’altre jo”, el que no dorm, l’inconscient o subconscient el que no dorm mai i que li fa somiar.

Aquesta postura, ens fa recordar a la psicoanàlisi del filòsof alemany Freud .

 

En la primera estrofa ens parla del mar i del paper que aquest juga en la seva imaginació que li fa veure coses diferents a la realitat.

En la segona, ens parla del camp,i de fantasies pròpies però també quan ens parla del “monstre que portu dins”  i de l’acte de matar-lo ens dóna a entendre que es treu de sobre alguna angoixa o afer negatiu que el preocupa i el neguiteja i que per tan l’impedeix anar endavant.

La tercera i última la situa a la muntanya i ens porta a un món de somnis, ens diu que és quan somia que veu les coses clares ja que està com hipnotitzat per alguna cosa que li fa creure coses irreals.

 

 

 

Mètrica:

 Els versos del poema  són heptasíl·labs estructurats en 3 estrofes diferenciades i d’art menor, la rima és consonant i l’estrofa és un sonet.

 

 

 Com recursos d’estil i figures retòriques trobem:

 
Una enumeració “vestit d’algues, or i escata”

Una personificació “i treu branques una mata”

Dos antitesis “És quan dormo que hi veig clar,” i  “foll d’una dolça metzina”

Un epítet “foll d’una dolça metzina”

Una metàfora “visc al cor d’una petxina;”

Una metàfora “planto la meva bandera;”

Un epítet “el casalot del pirata és un ample gira-sol.”

Una metàfora “i un tros de cel escarlata;”
 

 

3690dormo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s




A %d blogueros les gusta esto: