Pere Quart

 

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Joan Oliver i Sallarès, que emprà com a poeta el pseudònim Pere Quart, (Sabadell 1899 – Barcelona 1986) és considerat un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana.

Neix l’any 1899 en el si d’una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca. Fou el quart d’onze germans, dels quals en fou l’únic supervivent. D’aquí pren el pseudònim amb el qual signarà l’obra poètica: Pere Quart. Estudià Dret. L’any 1919 formà el Grup de Sabadell amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. En aquest grup es combina la influència de l’avantguardisme amb l’humorisme més local i el gust pel rigor i l’obra ben feta d’herència noucentista.

Durant la Guerra Civil es compromet políticament amb el bàndol republicà. Es nomenat president de l’Associació d’Escriptors Catalans i Cap de Publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. A més és cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l’himne de l’exèrcit popular català. Tot això significa una ruptura definitiva amb el seu passat burgès i el naixement d’un fort compromís polític, ètic i social. En aquest context crea l’Oda a Barcelona (de clara tendència nacionalista i revolucionària) i l’obra teatral La fam (on es plantegen els problemes de la revolució). Al final de la guerra la Generalitat Republicana li encomanarà la tasca d’evacuar els intel·lectuals. Acabada la guerra s’exiliarà primer a França, s’embarcarà cap a Buenos Aires i s’establirà definitivament a Santiago de Xile, on viurà vuit anys. Durant l’exili va continuar la seva tasca d’intel·lectual compromès amb el seu temps i amb el seu país. Col·laborà amb Catalunya (editada a Buenos Aires) i dirigí Germanor (editada a Xile). Fundà amb Xavier Benguerel la col·lecció El pi de les tres branques.

El 1948 tornà a Barcelona, on el franquisme es caracteritza per l’autoritarisme i la repressió. Fou empresonat tres mesos a la presó Model de Barcelona. Tres anys més tard rebé el Premi del President de la República Francesa als jocs florals de París per la traducció al català d’El misantrop de Molière. Va traduir i adaptar obres de diversos autors, com per exemple Anton Txèkhov. El 1960 aparegué la seva obra més emblemàtica Vacances pagades. És un obra escèptica, sarcàstica, on es mostra el seu gran compromís amb la realitat social i política del país. Joan Oliver fa una crítica àcida al capitalisme, a la societat de consum i al règim franquista. Amb la mort del dictador i l’entrada de la democràcia es mostrà especialment disgustat amb la classe política dominant, denunciant la traïció que significava la transició. L’any 1982 rebutjà la Creu de Sant Jordi. Esdevingué un personatge incòmode per als polítics, a qui calia arraconar. Res de tot això, emperò, impedí que fos considerat un dels cinc millors poetes catalans del segle XX.

Alguns dels seus poemes han estat musicats per cantautors com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon i Ovidi Montllor, la qual cosa ha donat major projecció popular a la seva figura. L’any 1986 morí a Barcelona i fou enterrat a la seva ciutat natal, Sabadell.

OBRA

·      Una tragèdia a Lilliput

·      Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet

·      Cataclisme (1935)

·      Allò que tal vegada s’esdevingué (1936)

·      Bestiari (1937)

·      Oda a Barcelona (1936)

·      La fam (1938 )

·      Saló de tardor (1947)

·      Terra de naufragis (1956)

·      Ball Robat (1958 )

·      Primera representació (1959)

·      La gran pietat (1960)

·      Vacances pagades (1959)

·      Circumstanciès (1968 )

·      Quatre mil mots (1977)

·      Poesia empírica (1981)

·      Refugi de versos, obra póstuma (1987)

POEMA

 

 

CORRANDES D’EXILI

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re …

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

 

L’estimada m’acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu

que han trobat a la muntanya.)

 

Perquè ens perdoni la guerra,

que l’ensagna, que l’esguerra,

abans de passar la ratlla,

m’ajec i beso la terra

i l’acarono amb l’espatlla.

 

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida:

l’altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

 

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d’anyorança

ans d’enyorança viuré.

 

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

“Com el Vallès no hi ha res”.

 

Que els pins cenyeixin la cala,

l’ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que batega com una ala.

 

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

 

LOCALITZACIÓ:

Aquestes corrandes de Pere Quart, van ser publicades a Saló de tardor (1947) en ple exili del poeta a Xile. Cada corranda desenvolupa un periple del camí de l’exili que el poeta, com tants d’altres, emprengué el 1939: el moment de la partida i la intensitat de la pena (1); el suport de l’estimada (2); el pacte amb la terra que abandona (3); l’esquinçament vital (4); l’enyorança com a eina de supervivència (5); l’evocació de les arrels més íntimes abandonades (6); la metàfora ideal del locus amoenus per ser feliç i lliure, i malgrat la derrota, la fe en una pàtria lliure i completa (8).

FORMA:

La corranda és una forma de cançó popular breu, generalment improvisada, molt practicada al llarg dels segles. La majoria són de quatre versos heptasíl·labs. Pere Quart alterna les de cinc i quatre versos heptasíl·labs amb rima regular.

VOCABULARI:

*Carenaà  En una muntanya o una serralada, línia divisòria de dos vessants.

*BrunaàDe color terrós fosc amb un matís rogenc.

*EnsaganaràTacar algú o alguna cosa amb sang.

*CondormidaàComençar a adormir-se; adormissar-se.

*EnyorançaàPena o dolor per l’absència, la pèrdua, d’alguna cosa o persona.

*Ermitaà Habitatge de l’ermità// Capella situada ordinàriament en despoblat.

 

FIGURES RETÓRIQUES:

*Comparacióà Com una mare de Déu que han trobat a la muntanya.

*Paral·lelismeà No em moriré d’enyorança ans d’enyorança viuré.

 

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s




A %d blogueros les gusta esto: